Biel Majoral interpretant "Que te aqueixa terra nostra"
Barcelona. Petit Palau de la musica
30-Novembre-2007
divendres, de març 5
dimarts, de gener 5
dimecres, de novembre 25
El Setè cel, de Jaume Sisa
El primer cel es inventat
El primer gran invent de la terrestritat
[...]
El sisè cel esta copiat
Del cel setè que has engendrat dins el teu cap
.
divendres, de novembre 20
Pus mai més
La passada legislatura serà sens dubte la legislatura de la corrupció: cas Andratx (ja hi ha sentències condemnatòries), Palma Arena, cas funerària, cas Lluc Tomàs (sentència condemnatòria), son Oms, Ca'n Domenge, carretera de Manacor, subvencions CIM, Pla Territorial de Mallorca, Turisme Jove, cas CDEIB, cas Bitel, casos Rodrigo de Santos (ja en tenim la primera sentència), Eivissa Centre,... (me'n deix qualqun?). Mai com ara hi havia tants de casos oberts per pressumpta corrupció. Membres del govern, directors generals, regidors i presidents de la passada legislatura són citats a declarar com imputats per pressumpta corrupció.
La situació és greu. La imputació de la presidenta del Parlament (segon càrrec polític en importància del país) deixa la institució en una situació molt complicada. La declaració no serà fins el 16 de novembre, però si es confirma aleshores que hi ha càrrecs per pressumpta corrupció, l'assumpció de responsabilitats polítiques consider que serà inevitable (sense prejutjar la innocència o culpabilitat). En el cas de persones que ocupen càrrecs de responsabilitat insitucional o al govern, continuar en el càrrec amb aquestes circumstàncies ens pot dur a una situació insostenible.
La gent de cada vegada confia menys en els polítics, i no és d'extranyar. La necessitat d'una regeneració política és indubtable. I segur que encara queden per sortir moltes més notícies. Tenim pendents moltes declaracions davant els jutjats, tenim judicis pendents, hi ha investigacions obertes (ahir mateix nous escorcolls a la recerca de factures falses) i sobretot tenim la necessitat de que hi hagi respostes per part dels polítics.
Biel Barceló.
La situació és greu. La imputació de la presidenta del Parlament (segon càrrec polític en importància del país) deixa la institució en una situació molt complicada. La declaració no serà fins el 16 de novembre, però si es confirma aleshores que hi ha càrrecs per pressumpta corrupció, l'assumpció de responsabilitats polítiques consider que serà inevitable (sense prejutjar la innocència o culpabilitat). En el cas de persones que ocupen càrrecs de responsabilitat insitucional o al govern, continuar en el càrrec amb aquestes circumstàncies ens pot dur a una situació insostenible.
La gent de cada vegada confia menys en els polítics, i no és d'extranyar. La necessitat d'una regeneració política és indubtable. I segur que encara queden per sortir moltes més notícies. Tenim pendents moltes declaracions davant els jutjats, tenim judicis pendents, hi ha investigacions obertes (ahir mateix nous escorcolls a la recerca de factures falses) i sobretot tenim la necessitat de que hi hagi respostes per part dels polítics.
Biel Barceló.
dimarts, de novembre 17
Un estat per a les illes
Un Estat per a les Illes Balears (article UH)
Antoni Alorda 06 Novembre, 2009 09:27
Els illencs necessitam un Estat per defensar els nostres interessos, la cohesió i les senyes d'identitat.
La davallada dels esquifits pressupostos de les Illes Balears, en un moment crític; veure com la nostra renda per càpita ja és inferior a l'estatal; i els processos de consultes populars sobre la independència de Catalunya, ens han de suscitar una reflexió de fons.
El nacionalisme català ha renegat, exhaust, d'afaiçonar Espanya i cerca altres camins. El referèndum d'Arenys ha resultat un revulsiu comparable a l'efervescència sobiranista dels 90, la de les independències bàltiques, que capitalitzà ERC, un partit que, amb els anys, ha convertit la proclama independentista en un mantra ritual, inofensiu. Tanmateix, l'efervescència torna, però ara la protagonitzen multitud de plataformes que malden per incloure un referèndum en l'agenda, i van de ver. De fet, ja han promogut una iniciativa legislativa popular a favor d'una llei d'autodeterminació... però la Mesa del Parlament no n'autoritzà la tramitació. Si són capaços d'activar els desencisats i sumar totes les energies, de reagrupar-les, pot haver-hi sorpreses.
En un altre escenari, la fórmula d'un Estat de les Illes Balears en una Espanya federal, com a la Primera República, encara té un potencial gens negligible, els recels entre la tradició federal i la nacionalista poden superar-se si s'assumeix la premissa que cada Estat federat té dret a decidir el seu futur (inclòs confederar-se entre ells, naturalment), com assumiria tot pimargallià congruent.
Tanmateix, malgrat les periòdiques proclames federalistes del PSOE, no dóna cap passa. Just després d'una solemne professió de fe federal de Francina Armengol, vaig proposar formalment que el Parlament balear es posés al davant de reformar la Constitució per constituir un Estat federal; però, en base als acords de consens que regeixen el funcionament del pacte de govern, el PSOE la va vetar.
Com també em va vetar una proposició que pretenia que el Govern elaborés una llei de consultes populars. Preocupen al PSOE les consultes populars, el que pensa el poble? En tot cas, són mostres que conviden a reflexionar sobre les excessives prevencions al debat polític en el si del pacte i, naturalment, no comporten cap fi de trajecte, al cap i a la fi, en una democràcia, ningú pot escatimar als ciutadans l'exercici de la sobirania, o sí?
Als catalans, els posen pegues per plantejar la pregunta, perquè els molesta la resposta. Aquí, només plantejar que es vol fer una pregunta, regira.
Antoni Alorda 06 Novembre, 2009 09:27
Els illencs necessitam un Estat per defensar els nostres interessos, la cohesió i les senyes d'identitat.
La davallada dels esquifits pressupostos de les Illes Balears, en un moment crític; veure com la nostra renda per càpita ja és inferior a l'estatal; i els processos de consultes populars sobre la independència de Catalunya, ens han de suscitar una reflexió de fons.
El nacionalisme català ha renegat, exhaust, d'afaiçonar Espanya i cerca altres camins. El referèndum d'Arenys ha resultat un revulsiu comparable a l'efervescència sobiranista dels 90, la de les independències bàltiques, que capitalitzà ERC, un partit que, amb els anys, ha convertit la proclama independentista en un mantra ritual, inofensiu. Tanmateix, l'efervescència torna, però ara la protagonitzen multitud de plataformes que malden per incloure un referèndum en l'agenda, i van de ver. De fet, ja han promogut una iniciativa legislativa popular a favor d'una llei d'autodeterminació... però la Mesa del Parlament no n'autoritzà la tramitació. Si són capaços d'activar els desencisats i sumar totes les energies, de reagrupar-les, pot haver-hi sorpreses.
En un altre escenari, la fórmula d'un Estat de les Illes Balears en una Espanya federal, com a la Primera República, encara té un potencial gens negligible, els recels entre la tradició federal i la nacionalista poden superar-se si s'assumeix la premissa que cada Estat federat té dret a decidir el seu futur (inclòs confederar-se entre ells, naturalment), com assumiria tot pimargallià congruent.
Tanmateix, malgrat les periòdiques proclames federalistes del PSOE, no dóna cap passa. Just després d'una solemne professió de fe federal de Francina Armengol, vaig proposar formalment que el Parlament balear es posés al davant de reformar la Constitució per constituir un Estat federal; però, en base als acords de consens que regeixen el funcionament del pacte de govern, el PSOE la va vetar.
Com també em va vetar una proposició que pretenia que el Govern elaborés una llei de consultes populars. Preocupen al PSOE les consultes populars, el que pensa el poble? En tot cas, són mostres que conviden a reflexionar sobre les excessives prevencions al debat polític en el si del pacte i, naturalment, no comporten cap fi de trajecte, al cap i a la fi, en una democràcia, ningú pot escatimar als ciutadans l'exercici de la sobirania, o sí?
Als catalans, els posen pegues per plantejar la pregunta, perquè els molesta la resposta. Aquí, només plantejar que es vol fer una pregunta, regira.
dimecres, de novembre 11
Pels qui lluiten
Lletra: Poema dels oprimits de Ken Zazpi traduïda del original "Zapalduen olerkia".
Fotografia: Plataforma Salvem la real, Plataforma antiautopista Eivissa, Lobby per l'independencia, més arxiu propi
Fotografia: Plataforma Salvem la real, Plataforma antiautopista Eivissa, Lobby per l'independencia, més arxiu propi
dijous, de juliol 17
Resultats: 40 Kilos de patata
15 de Juriol, recollita de les patates més tard de lo normal respecte a altres aficionats a l'horticultura. Els resultats han estat bons, uns 40 Kilos en parcela de 12 x 1'5, proporcionalment 3'5 Kilos més que l'any passat. Els Millors resultats poden esser: enguany he sembrat amb llavor de patata (preparada) i dos mesos de diferencia del Febrer (dates habituals per a la sembra) al Maig, vaig evitar les gelades y vaig aprofitar les plujes d'enguany especialment tardanes (Maig-juny) els dies més llargs i les temperatures també podrien haver afavorit un millor desenvolupament de la planta i el tubercle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
