Un estat per a les illes

Un Estat per a les Illes Balears (article UH)
Antoni Alorda 06 Novembre, 2009 09:27

Els illencs necessitam un Estat per defensar els nostres interessos, la cohesió i les senyes d'identitat.
La davallada dels esquifits pressupostos de les Illes Balears, en un moment crític; veure com la nostra renda per càpita ja és inferior a l'estatal; i els processos de consultes populars sobre la independència de Catalunya, ens han de suscitar una reflexió de fons.
El nacionalisme català ha renegat, exhaust, d'afaiçonar Espanya i cerca altres camins. El referèndum d'Arenys ha resultat un revulsiu comparable a l'efervescència sobiranista dels 90, la de les independències bàltiques, que capitalitzà ERC, un partit que, amb els anys, ha convertit la proclama independentista en un mantra ritual, inofensiu. Tanmateix, l'efervescència torna, però ara la protagonitzen multitud de plataformes que malden per incloure un referèndum en l'agenda, i van de ver. De fet, ja han promogut una iniciativa legislativa popular a favor d'una llei d'autodeterminació... però la Mesa del Parlament no n'autoritzà la tramitació. Si són capaços d'activar els desencisats i sumar totes les energies, de reagrupar-les, pot haver-hi sorpreses.
En un altre escenari, la fórmula d'un Estat de les Illes Balears en una Espanya federal, com a la Primera República, encara té un potencial gens negligible, els recels entre la tradició federal i la nacionalista poden superar-se si s'assumeix la premissa que cada Estat federat té dret a decidir el seu futur (inclòs confederar-se entre ells, naturalment), com assumiria tot pimargallià congruent.
Tanmateix, malgrat les periòdiques proclames federalistes del PSOE, no dóna cap passa. Just després d'una solemne professió de fe federal de Francina Armengol, vaig proposar formalment que el Parlament balear es posés al davant de reformar la Constitució per constituir un Estat federal; però, en base als acords de consens que regeixen el funcionament del pacte de govern, el PSOE la va vetar.
Com també em va vetar una proposició que pretenia que el Govern elaborés una llei de consultes populars. Preocupen al PSOE les consultes populars, el que pensa el poble? En tot cas, són mostres que conviden a reflexionar sobre les excessives prevencions al debat polític en el si del pacte i, naturalment, no comporten cap fi de trajecte, al cap i a la fi, en una democràcia, ningú pot escatimar als ciutadans l'exercici de la sobirania, o sí?
Als catalans, els posen pegues per plantejar la pregunta, perquè els molesta la resposta. Aquí, només plantejar que es vol fer una pregunta, regira.

Pels qui lluiten

Lletra: Poema dels oprimits de Ken Zazpi traduïda del original "Zapalduen olerkia".
Fotografia: Plataforma Salvem la real, Plataforma antiautopista Eivissa, Lobby per l'independencia, més arxiu propi

Resultats: 40 Kilos de patata

15 de Juriol, recollita de les patates més tard de lo normal respecte a altres aficionats a l'horticultura. Els resultats han estat bons, uns 40 Kilos en parcela de 12 x 1'5, proporcionalment 3'5 Kilos més que l'any passat. Els Millors resultats poden esser: enguany he sembrat amb llavor de patata (preparada) i dos mesos de diferencia del Febrer (dates habituals per a la sembra) al Maig, vaig evitar les gelades y vaig aprofitar les plujes d'enguany especialment tardanes (Maig-juny) els dies més llargs i les temperatures també podrien haver afavorit un millor desenvolupament de la planta i el tubercle.

Prova empirica

Aqui hi ha una prova de que el meu hort es sà, un granot entre les patateres. Cony, que me ha fet il.lusió i tot, l'he malmanat i ha estat complicada aqueixa foto, pero no crec que em porti als jutjats, els animals tans sols volen el seu recó, hi ha entre ell i jo ha simbiosis, jo la deixare tranquila entre les patateres a canví de que me controli mosques i mosquits (Ho piquen tot , tota fruita o hortalitza acava corcada de mosquit). Per aixó mateix n'estic content de haver descovert un aliat. Demà o passat treure les patates , com sempre vaig fora temporada, pero ja sabeu que som un pages de ciutat.

Més patates

13 d'Abril cultiu de patates


3 de Maig a les tres setmanes

1ª Experiencia amb les fraules

Les frauleres son plantes que en origen natural creixen als clars del boscos més nordics. Creixen sobre substracte de terra vegetal per aixó mateix es recomana sembrar-les amb força compost o terra vegetal. Son plantes que es reprodueixen a gran velocidat mitjançant espolons, vaig aconsseguir una treintena d'exemplars en un any a partir de la compra de dues plantes.

He emprat un 90% de fems de bassa (compost) amb un 10% de terra. Com que son plantes que necessiten potassi per una millor fructificació empleare cendres de fusta de la foganya que tenen un gran contingut del mineral.

Sac de compostatje per obtenir terra vegetal a partir de restes de la poda i restes vegetals de la cuina, jo tambe hi afegeixc fems de gallina per accelerar el proces.

Totxos a mode de cossiols, aguantaran la terra vegetal i me serviran per refer la paret de la pastera.

A "El debat es obert" sol haver epoques de ganivetades i epoques de bon "rollo". Na Conxa ha encetat, supos que coincidint amb la bimbolla nadalenca de bon desitjos, regalets musicals per a tothom, les que podrien esser les nostres cançons, despres de rebostetjar entre les cintes, Cd's i vinils, aqui teniu el que a principis dels noranta em va causar una notable perdua auditiva, escoltava als manacorins Tots Sants a totes hores i a tots llocs. El Seu primer LP (Ja m'ho temia) es fresc, i canyer, el segon (Maxima audiencia) guanya en qualitat pero perde un poc en quan a frescura, El darrer albun tot en angles suposà un canvi que molts no varem entendre.

Recomanació: Escoltar de manera que els vostres veïnats també puguin gaudir-ne, o sigui a tota ostià, vos ho agrairan, feu-me cas.